Regals de Reis
Es veu que els integrants de la SCIM hem estat molt bons nens aquest any. Els Reis Mags ens han portat alguns regals, i algún d’ells és més desitjat que la Play, l’iphone i l’ùltim CD d’Estopa, tot junt.
Quan ens hem llevat i he manat a esmorzar, com per art de màgia, han aparegut uns paquets a la taula. Aquests paquets contenien un gorro per a cada jugador I tècnic! Es veu que els Reis també passen per Múrcia, amb algunes escales cap al nord del país!
Però el regal més gran encara havia d’arribar. 10:30, partit de semifinals contra Castella i Lleó. Els nois surten ben alliçonats gràcies als vídeos que passen l’Armand i el Dani, sabent tot allò que han de fer, com és el rival i com se’ls pot fer més mal. Comencen a aparéixer alguns nervis, però de seguida es passen a l’autocar, cantant i ballant, fent bona pinya com hem fet des del primer dia. Arribem al pavelló del CAR, i com sempre tenim els lios de vestuaris (no hi ha clau, hem de treure les bosses i guardar-les al gimnàs). Sabem que el rival té armes potents, i que no podem cedir ni un pèl si volem arribar allà on ens mereixem. Xerrada técnica, un bon escalfament, i comencem el partit.
Agraïm moltíssim la presencia de tots els pares, germans i seguidors que ens venen a ajudar a cada partit. La verita tés que fan un soroll terrible amb les botzines, tambors i tota mena d’objectes! Tant, tant, tant, que avui els hem hagut de demanar que només animéssin en defensa, ja que en atac els propis jugadors no senten els seus companys. Però com n’és de maco poder comptar amb ells, veure la cara d’orgull dels pares, d’admiraciódels germans petits, la baba que els cau als avis… I és clar, com no! Les noies de la SCIF també han vingut tan aviat com han pogut! L’ambient al pavelló ha estat molt bo, i segur que una petita part de les victòries també és gràcies a això.
(Ara vindrà una part de la crónica que he pogut copiar de qualsevol dels partits anteriors, però no ho he fet, us ho prometo!)
I a partir d’aquí, quan sona el xiulet inicial, la màquina torna a funcionar. I funciona com una piconadora, que xafa tot allò que se li posa per davant. Amb una defensa fóra del que és normal (no ho oblidem, estem parlant de nens infantils!) i un contraatac que fa por de veure, gol a gol anem augmentant la distància al rival. I com que mai no en tenim prou, aquesta distancia passa a ser de tres, quatre, sis gols… El públic segueix animant. Vuit, nou… fins a acabar el partit guanyant 36 a 19.
I per rematar un matí de regals, anem a veure la SCCM, que també guanya amb comoditat a Castella La Manxa, i demà jugarà la final, com nosaltres. A més tornem junts a l’autobus els dos equips, i és clar, us podeu imaginar el sarau…
Un bon dinar, una bona migdiada, preparem les maletes (si, demà toca tornar a casa)... I els Reis, o millor dit, els pares d’el Sergi Pérez, ens teníen preparat un nou regal! En aquest cas era per celebrar el seu aniversari (FELICITATS SERGI!!!!): uns tortells de Reis boníssims!
I com que els pares troben a faltar molt els seus nens, aprofitant la tarda de festa, els hem deixat estar una estona en familia.
Després, més crioterapia! Els mateixos jugadors són qui ho ha demanat. Es veu que ahir, tot i que cridàven i renegàven per posar-se a l’aigua freda, la cosa els va agradar, i volien repetir la historia.
Sopem, i tornem a veure un video. En aquest cas d’Andalusia, el rival de demà a la final. Pel que hem pogut veure será un rival molt dur, que ens posarà les coses molt més difícils del que ens hem trobat fins ara. Però estem segurs que aquesta màquina seguirà treballant, que els pitbulls seguiràn mossegant, i que donaran tot el que tenen dins per arribar a cumplir un somni: l’or.
Un dia diferent
Dijous 5, vigilia de Reis. Aquest no ha estat un dia com la resta a la concentració de la SCIM. Al matí ens hem llevat “ben d’hora ben d’hora”, com diu aquell. Esmorzar (fruita, torrades, pastes, sucs…) i una curta sessió de video per analitzar els canaris. Fins aquí podría ser un dia qualsevol, però després les coses han començat a canviar.
L’inici del partit de quarts de final no ha estat com esperàvem. Canàries ha sortit molt més forta del que pensàvem, i a nosaltres ens ha costat entrar al partit. Això ens ha posat la por al cos als que som patidors de mena. Però aquesta por ha estat només passatgera, i només ha calgut recordar quin equip tenim per tornar a la dolça realitat. Més defensa, millor selección de llançaments, un contraatac demolidor, i ja tornem a ser els de sempre, el gran equip de sempre.
I aquí la màquina ha tornat a funcionar. Els contraatacs de l’Albert, les aturades del Guillem i el David (que tot i que ha costat arrencar, al final s’ha entonat, com un dièsel), els blocatges d’en Pau, les penetracions d’en Pol, la defensa d’en Javi, l’Ivan i tants d’altres… Fins i tot “intents de rosca”, oi Pau?
I els pares i acompanyants, gaudint com qui més a les grades, animant cada dia I fent soroll, fotos I videos. Aprofito per agraïr a tots aquells que passen els partits amagats darrere la càmara de video de l’Armad: no sabeu el gran favor que ens feu! Vosaltres també sou part d’aquest equip, també “treballeu” per aquests nanos.
Quan hem tornat a l’hotel per dinar ens han arribat les notícies que deien que la selección cadet masculina havia empatat, i que jugaven la pròrroga. Nervis, tensió, però és clar, la del cadet també és una màquina molt ben preparadai ha acabat funcionant de meravella.
Dinem pasta i pintxos (per cert, crec que hem acabat amb la provisió d’aquest aliment per tota la regió de Múrcia per als pròxims 2 o 3 anys). I després una bona migdiada, que la necessitàvem i ens l’haviem guanyat!
La tarda ha estat molt diferent a la resta de tardes. Primer el Dani, fisioterapeuta de la SCCM, ens ha preparat una sessió de crioteràpia per recuperar els músculs de les cames. Uns minuts de bany en aigua gelada faran que demà les cames funcionin com si res, com si no haguéssim jugat ja quatre partits a tan gran nivel. Uns es feien els “homes” intentant aguantar la gelor; altres cridaven tant que crec que des de Cartagena se’ls sentía. Però en el fons a tots els ha agadat l’experiència.
I per relaxar-nos una miqueta, després de tanta pressió, res millor que un torneig de Play Station! Els nois s’ho han passat genial jugant a futbol (si, malauradament encara no tenim un joc d’handbol per la Play, tot arribarà). Els cracks, en Martí i en Bogdan, que han guanyat a la resta jugant amb el Madrid!!!!!
Com que demà ens tornem a llevar “ben d’hora ben d’hora” els nois ja dormen fa estona. Avui és nit de Reis, i pot ser si som bons (i crec que d’això no n’hi ha cap dubte) ens portaran alguna coseta!
Us presentem en Guillem Castillo
Hola sóc el Guillem Castillo el pivot de la selecció i del BM La Roca.
Al primer partit vam jugar molt bé, vam guanyar de 18 contra Euskadi a mi em van fer fora dos cops dos minuts i em van treure dos targetes grogues, però vaig marcar dos gols!
El segon partit vam jugar contra Asturias, vam guanyar de 17, no vaig jugar :’( perque em vaig lesionar a l’escalfament.
L’equip va jugar molt bé i ens vam meréixer la victoria
El tercer partit el vam jugar contra Madrid, vam guanyar de 14 tampoc vaig jugar perque valia mes reposar per puguer jugar la resta del campionat, El Guillem el porter es va donar un cop al pal amb el cap, va descansar cinc minuts i despres va jugar molt bé!! Cal donar les gràcies a les Infantils per com animaven.
El quart partit vam jugar contra Canarias, aquest si que vaig jugar! Vaig marcar 1 gol de penal tot i sortir cinc minuts. Vam guanyar de 19.
Una estona amb l'Arnau Rodoreda...
Hola soc l’Arnau Rodoreda i jugo de lateral al bm.Granollers.
Jo crec que en general el grup està molt unit. Encara que sigui complicat de creure perquè durant tot l’any estem compatint entre nosaltres.
Des de dins del grup veig una alegria i una motivació especial que no tenen els altres equips, crec que això és molt important per a formar un equip bo i amb ganes de millorar segon per segon.
Tots els membres del grup aportem alguna cosa o altre. Uns aporten alegria, d’altres motivació i els que queden també aporten coses essencials per formar un equip com el nostre.
Coneix en Guillem Pérez
Hola, em dic Guillem Pérez i jugo a la scim! Sóc porter.
Ahir teníem un partit molt important, Catalunya vs Madrid. Ens vam llevar a les vuit, vam anar a esmorzar, al acabar vam anar a veure un vídeo per analitzar al rival.
Vam pujar al bus i vam estar tot el trajecte cantant cançons motivadores.
Vam haver d’escalfar en una pista de ciment, la qual cosa és molt incòmoda.
Vaig sortir de titular i vaig fer unes bones parades fins que al minut deu un jugador de Madrid va robar una pilota i va sortir en contraatac, jo sabia on aniria la pilota perqué sempre havia llençat aquell lloc. Alhora de parar la pilota em vaig donar un fort cop al cap i em vaig “desmaiar”. Ara estic bé.
Crioteràpia amb en Martí
Aquesta tarda hem fet crioterapia. A mi la crioterapia m’ha agradat molt i no he patit gaire ja que al tenir els músculs tan carregats i tan cansats m’ha relaxat molt els músculs de la cama, però han hagut alguns companys de l’equip que ho han passat força malament com el Guillem, el Raul... El nostre entrenador Armand, ens ha estat grabant i amb els companys hem rigut molt i ens ho hem passat molt bé.
Els pitbulls mosseguen de nou
Ja ha acabat un altre dia. És tard, molt tard, i el cansament comença a pasar factura. Fa tantes hores que ens hem llevat, i han passat tantes coses en el dia d’avui, que tinc la sensació que ja fa setmanes que estem per Múrcia.
Però com diuen, “sarna con gusto no pica”. I la veritat és que amb aquest equip s’hi està molt a gust. Quan veus com juguen, com treballen, quines ganes posen en tot allò que fan… No et queda altre remei que encomanar-te d’aquest entusiasme i probar de donar també el 100% del que portes a dins. I si això implica escriure en aquest Bloc a les 2 de la matinada, doncs ho acceptes, t’hi poses, i ho fas tan bé com saps.
Però avui aquests Pitbulls que mosseguen amb fermesa a cada selecció que se’ls posa per davant, també han demostrat que saben pensar en els altres, que poden ajudar a qui els necesita amb ànims i crits. Això és justament el que han fet veient jugar la selecció infantil femenina, que aquesta tarda ha passat per un mal tràngol. Les noies ens han animat aquest matí al partit contra Madrid, i com no, els havíem de tornar el favor!
Demà comencen les eliminatòries. Partits a cara o creu. Partits on el més mínim detall et pot portar a la glòria o ensorrar ben profund. I sabem que la única manera de tirar això endavant és pencant. Primera parada en aquest nou trajecte: Canàries. Els pitbulls seguirán mossegant, amb un objectiu entre cella i cella, amb una nova presa a qui atacar.
Un dia als Campionats amb Pol Torres
El dia a dia d’un integrant de la selecció catalana no només és el que podem veure a la pista. Darrere hi ha moltes hores de treball, convivencia i preparació que passen a vegades desapercebudes.
Aquí en Pol Torres, extrem esquerre del BM. Granollers i de la SCIM, ens explica les seves impressions al respecte.
Primer día de campionat a Murcia tots amb nervis i ganes de jugar el primer partit, tot i jugar molt d’hora sortim de l’hotel amb ganes d’animar i de donar-ho tot a la pista. Primer partit superat i amb gran resultat tornem tots amb els ànims ben amunt, i a descansar ja que a la tarda ens toca un altre gran partit. Segon partit també superat i cansats d’aquest gran dia volem anar a l’hotel i poder dormir. Perquè això nomes acaba de començar.
Aquest any als campionats ens ha tocat un gran hotel amb grans vistes al mar i un espectacular interior, pero la veritat no el podem aprofitar ja que sempre o gairabé sempre estem de partit en partit. Les habitacions és on passem gran part de l’estona perquè són realment maques i els llits molt còmodes. Els menjars són de gran varietat i menjem de tot.
Entrevista a Pau Martínez
Presenta’t.
Hola sóc en Pau tinc 13 anys i jugo al Futbol Club Barcelona de pivot.
On i quan vas començar a jugar a handbol?
Al col.legi, a tercer de primària.
Per què vas triar aquest esport?
Doncs perquè quan vaig començar em va semblar un esport molt interessant, i cada any que passa, m’agrada més.
Aquest és el teu primer any amb les seleccions catalanes. Què ha suposat per tu estar escollit per formar part de la SCIM?
Estic molt content d’haver estat elegit per la selecció catalana, i espero fer-ho el millor posible.
Com veus les opcions de la selección després d’haver guanyat els dos primers partits?
Doncs veig que podem arribar als primers llocs però encara que haguem guanyat de 18 i 17, no ens hem de confiar.
Com et veus en un futur no molt llunyà dins el món de l’handbol?
Doncs no és que em vegi com un jugador de l’asobal, ni res per l’estil, però inclòs així mai perdré l’esperança fins que arribi aquell moment.
Quins jugadors són els teus referents?
Cedric Sorhaindo i el Pepe Oliver.
Què significa per tu ser entrenat al Barça per un dels millors jugadors de la historia a la teva posició, l’Andrei Xepkin?
Per a mi és un gran honor estar entrenat per l’Andrey i crec que podré millorar molt ja que ell va se run pivot excel.lent, i espero que m’ensenyi tot el que sap.
Fes un pronòstic de les medalles que creus que obtindran les diferents SSCC
Or de SCCM, Or de SCIM, Bronze de SCCF i la SCIF Un quart lloc.
Dimarts 3 de gener
Arriben els primers èxits… i les primeres anècdotes!
Si heu anat seguint les notícies que arribaven de la SCIM, haureu vist que els resultats d’avui contra Euskadi i Astúries han estat molt bons. Dues victòries clares que ens fan somiar amb el primer lloc (si som capaços de guanyar demà a Madrid, és clar!). Per tant, les coses no hauríen pogut començar millor per als nostres nois!
Però tot això arriba per algún motiu. I aquest no és altre que la constancia i el treball. Si avui hem pogut guanyar de la maera que ho hem fe tés pels entrenaments del CAR de Sant Cugat, les jornades a Guiera, el dia a Santa Coloma de Cervelló, el torneig de Bordils… I per tots i cada un dels instants en que els nostres jugadors han format aquest EQUIP, no només com a grup de persones, si no com quelcom més important.
I ara, d’aquí unes horetes, seguirem en la mateixa línea. Partit contra Madrid, partit en que ens juguem ser primers de grup i tenir un creuament més o menys dur, partit on l’esforç de totes i cada una de les peces que formem aquest EQUIP haurà de ser encara més gran. I veient les cares dels nois quan están a la pista no hi ha cap dubte que donaran el màxim que puguin donar per assolir allò que ens hem proposat: ser primers de grup per seguir avançant en la competició.
Però no tot el que fem aquests dies queda a la pista. Portem dos diez sencers junts, i hi ha hagut temps per mil i una històries i anècdotes. Atacs de vomitera a mitja pista de joc, companys d’hotel que no ens deixen dormir, visites fugaces a la platja, un nou sobrenom per a l’equip (ara som els pitbulls!), “Micaela”, i segur que en els pròxims diez encara n’hi haurà moltes més!
Només esperem que aquestes anècdotes segueixin creixent, que els resultats seguexin creixent, i sobretot, que l’EQUIP segueixi creixent!
Cataluuuunya, A LLUITAR!!!
Dilluns 2 de gener del 2012
Hola, em dic Bogdan Chopenko, tinc 13 anys i jugo al BM Granollers. Normalment jugo de central, però a vegades també de lateral.
Què esperes de la SCIM aquest any?
Doncs espero guanyar el campionat, una medalla d’or seria la recompensa perfecta pel treball que hem fet des del primer dia
Quines són les principals virtuts d’aquesta selecció?
Jo crec que som una selecció amb molt bon rollo, tots som grans persones i tots tenim moltes ganes d’aprendre i guanyar
Tu que ja tens una medalla d’or, creus que es pot repetir l‘èxit aquest any?
Crec que és difícil, però si juguem com sabem i hem demostrat en altres partits serem un rival difícil per a tots els altres equips
Què representa per tu portar el braçalet de capità?
Em sento afortunat de ser-ho ja que hi ha gent que també ho podia haver sigut, intentaré fer-ho el millor possible i poder aixecar la copa de primers en acabar el campionat.
Quins jugadors són els teus referents?
En tinc molts, però els que m’agraden més son en Gerard Carmona (amb el que he pogut jugar), l’Arnau García Barceló (pel seu treball) i l’Ivano Balic (pel que ha sigut i és)
Fes uns pronòstic de medalles de les SS.CC. a Múrcia.Crec que guanyarem dues medalles d’or i una de bronze
Dissabte 31 de desembre de 2011
Això es comença a animar i algunes SC, ja estan escrivint. Desprès d’un excel·lent campionat a Caceres, tant a nivell esportiu com d’organització, només manquen 2 dies per marxar a Múrcia.
Tal i com va fer en Jaume I, a l’any 1265, nosaltres intentarem conquerir Múrcia. Arribem amb les piles carregades. I un preparació prèvia molt correcte.
Com que els companys de la SCCM i la SCCF, han posat música als seus escrits, nosaltres no serem menys.
I pensant que podem escoltar... doncs una cançó per animar-nos a saltar, volar, somriure i gaudir d’un gran grup com els que formen part de la SCIM. Escoltem la presó del Rei de França, de la Companyia Elèctrica Dharma.
Bon any i bon HANDBOL!
