SCCM


Dilluns 9 de gener de 2012 (dia dels agraïments)  

Els que hem coneixeu amb el tema de les manies, sabreu que no puc finalitzar el meu diari d’una Gira amb el número 13.

El cas es que tal i com començava el diari. La Gira ha estat tot un èxit. Potser els jugadors/artistes no han descansat el suficient (el tema de fer la migdiada es una lluita perduda). Si que han tingut una bona alimentació –això crec- tot i que no soc dietista (Josep Espar).

Crec que han afinat bé la seva veu/força i han tingut el reconeixement dels espectadors.

Amb les gires sempre hi ha jugadors/artistes que es posen malalts, tot i que en aquesta no ha estat així.

En certs moments no hem entès les crítiques cap al director/seleccionador, el vetlla per tenir als millors actors, i crec que s’ha demostrat. Tot i que sempre pugui haver-hi algun jugador/actor que no agradi a tothom. Tots tenen el seu paper dins del partit/espectacle.

Com que no vull tancar el teló, vull quedar-me damunt de l’escenari/pista, i pensar en les coses que m’ha donat l’handbol i les seleccions catalanes.

Que, que m’ha donat; Doncs el conèixer a gent meravellosa, i amb la qual poder xerrar i compartir grans moments, i vagi on vagi arreu de Catalunya, poder saludar amb orgull a grans persones. Potser de vegades no he tingut una actuació correcta, i puc admetre els errors. Però com diu la meva avia “a cada uno le duele lo que le duele”.

Una abraçada i un plaer el poder haver estat narrant les experiències des de dins d’una selecció, d’una gran selecció i millors persones. Moltes GRÀCIES


Gabi Teodoro SCCM

Dilluns 9 de gener de 2012 (de supersticions i d’altres)

Diuen que de manies o supersticions tothom hem te, tot i que pugui haver-hi d’altres que no hi creguin.


A la SCCM, jo crec que som els que mes. I com que vaig dir que explicaria tot el que passes i aquest seria el meu capítol número 13 del diari d’una GIRA.

Jo crec que soc potser el que mes te, però ho faré amb d’altres companys i jugadors.

En Josep Maria Mestre “Pepo”, des del primer dia entre el cos tècnic, no ens diem com anirem vestits al partit. Quant ens aixequem ens posem el xandall que tinguem i prou.

Ell no s’afaita a campionats, i sempre es queixa que surt amb barba a les fotos. De fet l’any anterior es fa afaitar per al dia de la final davant castella i Lleó, i ja sabeu que va passar.

Els calçotets que ens van regalar els Reis en el nostre primer campionat a Vallladolid, no se’ls sol posar i menys a campionats. De fet coincideix que quant ens van eliminar a quarts de final aquell any, era el dia de Reis....

En Dani Gavilan no es posa mai el xandall de felpa. A més pel matí hem pregunta. Quin xandall hem poso avui?? La resposta meva ben clara, el mateix!!!

A més de no afaitar-se. Jo crec que al final farem un club de barbuts.

En Sergi Cazalla, aquest any no ha estrenat el xandall que li va donar la FCH. El cas es que encara li venia el de fa dos anys a Almeria. I com que van guanyar el primer partit, doncs ja no se’l va canviar.

En Gerard Carmona, per als partits enlloc de roba interiors porta calentadors. Tot i que per a les finals sempre porta els seus calçotets de les finals.

Pel que fa a mi, tinc vàries i algunes força particulars.

No faig mai el crit amb l’equip. De fet sempre hem poso al costat de la zona de canvis, i no miro al lloc on ho fan. Una vegada que escolto el Catalunya, pit i .... es quant creuo la línia de banda.

El xandall de felpa, no me’l poso mai en competició i sempre porto mitjons blancs als partits. L’any anterior el dia de la final no tenia altres nets i hem vaig posar uns negres i... no cal dir res mes.

La meva maleta amb la informació, ... sempre ha d’estar col·locada a la banda contrària on estic jo. I els calçotets de Valladolid, no els porto mai a campionats.

O només donar la mà a l’equip tècnic contrari, no fer-ho mai als anotadors conometradors.

I la última a cada partit, es posar-me una bufanda de les seleccions catalanes si guanyem el partit. Tinc dos, la de l’any anterior que ja no me la poso, desprès de perdre la final, i la que he estrenat aquest any, i amb la que he guanyat tots els partits.

I més d’altres jugadors que no he pogut recollir al llarg d’aquests dies. Però segur que hi han més.

El cas es que serveixin o no aquestes manies o supersticions, es una altre visió de l’esport que també ens serveix per dir-ho d’alguna manera. En Xesco Espar, tal i com explica al seu llibre “jugar con el corazón” segur que diria que estem bojos, que això no val per res.

Però sempre amb un somriure, i el cas es que si fessin cas al mentalista Anthony Blake, amb la seva frase; no le den mas vueltas no tiene sentido, todo es producto de vuestra imaginación.


Gabi Teodoro SCCM

Dissabte 7 de gener de 2012 (Diari de la final)

Un any desprès tinc una nova final, una nova final amb la SCCM. Canviem, d’escenari i comunitat autònoma i ho fem d’Extremadura a Múrcia.

Com sempre a banda de dormir poc (eren les 1.25 hores quant anava a dormir), els nervis, i (els cops) fan que estigui despert. Són les 6.15 hores del matí. Vull estar més estona al llit, però no puc dormir, al final crec eren prop de les 8 hores, m’adormo. El rellotge el tenia posa’t a les 8.10 hores. M’aixeco, dutxa i hem vesteixo de catalanet.


Vaig a aixecar als nois. I com sempre amb el llistat a la mà de les habitacions (no recordava totes les portes). Alguns ja estan desperts tot i que van anar a dormir a les 00 hores, són les 8.35 hores. Surten al passadís alguns descalços!! Donem més feina que tres SC juntes...

Quant alguns ja estan a baix. Rebo la trucada de l’Emilio Leon, que es millor que baixem les maletes abans d’esmorzar. Els nois tornen a pujar a les habitacions, i baixen a una habitació de la planta baixa.

Ara es hora d’esmorzar. I les mateixes consignes; no abusar de la brioxeria, no veure llet.. Avui Pepo, agafa poc menjar (es el primer dia que ho fa), no vol que avui el fet de menjar molt li jugui una mala passada -tot i que jo crec que son nervis-.

Jesús explica que a les 4 hores de la matinada, hi havia un mosquit a la habitació, i que els ha despertat. Diu que Pepo s’ha baixat un programa (han estat 3 versions)  d’un anti-mosquits des del mòbil. Ho ha posa’t i el mosquit ja ha no ha molestat mes (Això pot suposar el tancament d’algunes empreses).

Abans d’acabar d’esmorzar en Sergi Cazalla hem demana permís per pujar a la habitació. A la nit jugant van ficar la sabatilla de Xavi Castro (Xevi pels de Girona) a la caixa forta, i no recordaven la contrasenya.

Desprès pugem la resta a les habitacions a acabar de baixar tot el material. I el cas es que la nostra gira arribava al seu fi. La gala final estava a punt d’iniciar-se i tots els nostres actors/jugadors estaven mes preparats que mai.

Hem fet dos viatges en Dani i jo al magatzem, i la habitació per fi recupera el seu estat normal. Es hora del vídeo, i estem tots preparats. El partit davant de Galicia a la lligueta va ser brillant i no volíem que estiguessin convençuts de que seria fàcil la victòria. A les semifinals Galícia va fer un gran partit davant Madrid.

I el cas que mai pots dir blat, fins que estigui al sac i ...

Desprès del vídeo tenim dos missatges d’una gran professionals de l’handbol i catalans; Antonio Garcia, jugador del Ademar de Lleó i Víctor Tomas del FC Barcelona Intersport . Els jugadors estan il·lusionats, els hi ha agradat molt el detall.

Diem de pujar als sofàs del hotel per esperar l’hora de marxar, i no se si serà pels nervis o perquè no escolten... el cas es que pugen directament al bus. El cos tècnic estem als sofàs, i els veiem per la finestra. Dani aprofita per anar comprar gel a la benzinera.

Estan ballant i saltant al bus. Segur que ho fan amb la cançó d’Estopa “Un paseo” – es la cançó talismà.

Quant arriba Dani, anem cap al bus. Arrenca i com casi bé mai, no m’asseuré en el trajecte.

En el bus càntics, i arribem a San Javier. Com que encara es d’hora anem a passejar. Pepo es queda amb les bosses, i la resta anem pel complex esportiu i passegem per la pista d’atletisme.

Quant passem uns afeccionats valencians, saluden a Pepe. I també veig als pares d’en Pol Bartolome, la mare d’En José Antonio i al germà d’en Cazalla. Parlem de com han passat la nit, i com es trobem mentalment, els nois.

Estem al pavelló, el pavelló de la final. Estem esperant que ens donin la clau del vestidor. Diuen que l’estant netejant, però els Gallecs ja estan al seu. Uns minuts més tard, ja poden baixar. Els nois comencen a canviar-se i posen música. Els jugadors estan ballant amb el seu estil propi (i es que son artistes). El llançador de cartes, el pistoler o Michael Jackson (aquest molt ballat aquest dies).

Acaba la final cadet femenina, i entrem a la pista. Els nois estan animats, tot i que en Jordi Esbrí hem comenta que està una mica nerviós. Com sempre estic a la pista donant voltes, abans però ja he netejat la zona de les banquetes on estarem, i ni així ens donen el JOC NET, jeje. El cas es no crec que siguem tant durs. Però es que la balança de les exclusions casualment sempre es decanta en contra nostre.

Vaig a saludar a Toni Vigo (pare d’en Miki), i ens fem una abraçada (m’agraeix que poses les paraules que vaig dedicar al seu fill). Per cert parlant de l'història de la PLAY, i per acabar l’història de la carta. Avui diumenge que es quant estic escrivint la crònica, he rebut un whatsapp de Miqui dient que els Reis si qui li han portat la seva petició. Estava a casa seva (això si amb la promesa d’estudiar més).

Com que no es parla a aquest bloc de la crònica del partit. Voldria destacar especialment a Gerard Carmona que ahir el necessitaven especialment. Desprès d’un berenar especial el divendres a la tarda, li va fer recuperar forces i ànims.

Va fer un inici espectacular amb 10 gols a la primera part, la qual anem amb un marcador favorable de 12 a 23.


Sobre el minut 45 i amb el pensament que això ja esta guanyat (cosa rara en mi, ja que fins que no xiulen el final no hem refio de res...). Agafo la càmera de vídeo i gravo com es viu el partit des de la banqueta. Quant manquen dos minuts la trobo a agafar i gravo als jugadors i com estan preparats per celebrar-ho i saltar a la pista.

Acaba el partit i esclat d’alegria. Abraçades, mostres de complicitat i emoció dels 20 artistes de la SCCM.

Als jugadors els hi passen les banderes des de les grades; senyeres, estelades i una bandera del Salesians de Elx per a en Pepe.

Les fotografies mentre que estant preparant la gala dels premis. Ve el germà de Xavi Castro a fer-se una foto amb ell , un familiar de Pepe, els gironins, santboians, espluguencs...

Havien dit que passes el que passes pujaven al pòdium ballant al ritme de eu si te pego, de Michel Teló. I abans al speaker li dic que ens la posi, deia que tenia preparada whe are the champions, però aquesta es molt típica..

Es el nostre torn i al pòdium, ens reparteixen les medalles i estant a punt de donar-li la copa a Xavi Castro, ens preparem i VAMOS!! Ja la tenim, salts damunt del pòdium/escenari ( i només faltava escoltar la veu de Constantino Romero, amb les seves paraules als Jocs Olímpics de Barcelona’92, tot dient; por favor atletas bajen del escenario”.

Sona més fort la cançó i anem a celebrar-ho amb la grada, i comencen a ballar la cançó amb els conseqüents aplaudiments dels assistents.

Anem als vestidors, i tots a la dutxa els 20 artistes, saltant i celebrant el nostre èxit.

Acabem i marxem al hotel per dinar, recollim i ja estem tots al autocar en direcció a Guiera (previ amb una espècie de 15M, ja que els nostres artistes volíem compartir autocar amb les noies de la SCCF).

Al autocar crits, cansament, cops al portaequipatge, paraules amb els jugadors i mostres de complicitat. Els que marxen dimarts amb la selecció espanyola, que faran el proper any. Més i mes cançons, al calor que feia al bus. Menjant el sopar a les 17 hores, crits d’ànims, signatures de banderins i fulls dels jugadors de la SCIM.

Converses amb els àrbitres (que segons m’han dit les valoracions que han fet els observadors han estat positives), i amb els tècnics, els germans Landa, l’Armand , Dani Gavilan, Jesús i Pepo. I xerrada amb Armand que hem d’anar amb el meu club per jugar un partit a Salou, per passar un dia de convivència vicentina-salouenca.

Hem fet un gran espectacle i ens ho han reconegut el públic amb els aplaudiments.

Als tots els artistes que han fet que aquesta GIRA hagi estat un èxit. Moltes gràcies. Sempre ens quedarà una darrera funció, ja que els actors/jugadors sempre estan en actiu d’alguna manera.

A Jordi Esbrí, Carlos Galan, Álvaro López, Gerard Carmona, José Antonio, José Oliver, Marc Abadia, Miquel Vigo, Pere Arnau, Pol Bartolome, Sergi Cazalla, Xavier Castro, Aleix Gómez, David Mariscal,  Sergi Mach,  Adrià Serrano, Jesús Mach, Pepo Mestre i Dani Gavilan. Gràcies per fer que aquesta GIRA hagi estat espectacular. Les gales o “bolos” continuaran, tot i no saber si serà amb la mateixa companyia artística.

Una cançó per finalitzar la nostra gira; Doncs una rumba amb ritme per recordar que podem deixar de practicar handbol, o estar lligats d’alguna manera, però els amics desprès d’aquesta gira son per sempre.





Gabi Teodoro SCCM


Dissabte 7 de gener de 2012

Novament amb la SCCM, reeditem una final de campionat d’Espanya. Ara estic sol a la habitació la resta de companys del cos tècnic estan a la cafetería del hotel Thalasia. Els nens fa uns minuts que ja estan a les seves habitacions. Tot i que encara escolto alguns sorolls de portes (no se, si seran nostres o de Zimbawue). 

Ja son les 00.04 minuts del dissabte 7 de gener de 2012, dia de la final del Campionat d’Espanya de Seleccions Territorials.
Pasi el que pasi demà, si que voldria agraïr la confiança en primer lloc de la FCH, per intentar coordinadar aquesta expedició conjuntament amb l’Emilio Leon. A en Telu, Albert i Jordi que hem estat preparant aquesta recta final.
Als companys del cos tècnic de la SCCF, SCIM i SCIF. I com no als pares i mares, familiars dels jugadors. A tots i cadascun dels 16 jugadors (tot i que donen mes treball que l’any anterior son bons nois). Als jugadors que han passat al llarg de totes les convocatòries de la SCCM. I als jugadors que les altres tres promocions de les SC en les que he estat.
I per suposat a en Jesús, per ser com es (ja tinc una altre imatge de la gent de Girona, jeje), i els “pujuts” I “baixuts”, a en Pepo (que porta aguantant-me 4 anys) I com no, a en Dani (ell porta 3 anys) aguantant que hem desperti abans, faci soroll i tingui l’habitació plena de “trastos”.
A tots ells i als que hem pugui haver deixat. GRÀCIES. Les seleccions catalanes m’han dona’t una alter visió de l’handbol, molt positiva. Encara hem queda l’última crònica, demà serà un gran dia, i de tancament d’aquesta gran GIRA amb majúscules. Esperem que pugui fer més funcions en d’altres temporades; “El espectáculo debe continuar”.

Gabi Teodoro SCCM


Divendres 6 de gener de 2012
 
DIA DE REIS, avui ens hem aixecat amb una sorpresa a la porta de les nostres habitacions. Han passat els Reis (Mach) i ens han deixat uns regals en forma de gorro i la una imatge de les seleccions catalanes.
Anem a esmorzar i el mateix de cada dia. Baixem a veure el vídeo, i jo marxo abans amb Manel Carmona i Logan Bartolome al anexo 1 de San Javier per gravar l’altre semifinal entre Madrid i Galicia.
Haig de marxar abans els àrbitres de la nostra semifinal, li han demanat l’acreditació per a fer l’acta del partit. Corrents cap a l’altre pista. Els hi dono, i vaig a saludar al jugadors (ja feia estona que no els veia).
Avui ha estat un partit diferent. Era la primera vegada que m’enfrontava a Castella-la Manxa. Comunitat Autonoma on provenen els familiars de la meva mare. La meva avia Upe, deia ahir que qui volia qui guanyès el partit.. Ella es una gran de defensora de la Manxa, i els seus quixots.
I parlant de quixots, els jugadors catalans amb la llança/pilota cavalcant/corrents per la pista han perforat la porteria manxega. A la defensa han plantat els molins i amb les aspes/mans han impedit que atravessesin la portería defensada per Jose Antonio i Jordi.
El que si que tinc el dubte es qui era el nostre Sancho. I fent simils del quixot els nostres jugadors están aquests dies pensant en la seva Dulcinea particular. Això si, el que si està clar es que els nostres quixots han estat molt bé i dirigits pels nostres Miguel de Cervantes (Jesús Mach i Pepo Mestre).
Durant el partit he vist a un noi que es català i a l’actualitat està treballant a Múrcia als Serveis d’Emergències i es trobava al nostre Pavelló. Fa il·lusió parlar amb algú que no es del nostre grup en català. Tot i que a molts els hi molesti (es que aquests dies hem tingut alguns casos en pasar al costat d’algunes seleccions i cridar-nos “viva el Madrid”, o porque teneís que hablar catalán…).Quant hem acabat el partit el noi català ens ha vingut a saludar (demà li preguntare com es diu si està al pavelló).
El que si que parlare del partit, i com que la crónica “oficial” sortirà al web de la FCH. Voldria destacar es quant ha sortit en Miquel Vigo, i ha fet un gol. Casi be hem faig mal en celebrar-ho tan efusivament. En fer el gol ha mira’t cap a la banqueta. Es molt bon noi en Miki, i els pares tenen sort de tenir el fill que tenen (jo crec que es mereix la petició que que ha fet a la carta als Reis).
En acabar el partit esclat d’alegria i salutacions entre tots, també una noia de la organització ens ha fet una foto, i els nois li han demanat que jo els hi fes una amb ella també.
Dutxa i cap al hotel a dinar. Avui han menjat patates fregides!!! (ensaladilla rusa, no…), I alguns que ja no mengen iogur desprès que Dani ens expliques una història sobre la llet…




Avui llevat de la cadet femenina estaven tots junts al menjador, acabem, parlo amb Tomàs Moral que venia de veure a a cadet femenina, i “pujut” a l’habitació. Ja sabedors que no dormiriem, hem deixa’t la porta oberta. Ha entrat en Pepo, Jesús. Raquel de la SCIF, ens explicava el cas d’aquest matí amb un pare maldeucat de Castella i Lleó en els partits de la infantil masculina a la semifinal.

Escoltem al passadís a les noies de la SCCF que parlem d’un dels nostres jugadors (Marc Abadia), que es molt guapo (ara ho poso i li farà vergonya..)

Ara inici de la sessió de fisio, i amb en Aleix Gómez que parla amb en Dani, i explica que els seus pares un era de Sabadell i altre de Terrassa (no hem vull imaginar els avis que dirien en el seu moment..) El que si que no coneixia era la paraula “Sabellut” en relació als sabadellencs.



La cançó d’avui una d’una serie de TV “Quijote y Sancho”

El nostre tour està arribant al seu final i demà tenim la última gala.
Posteriorment, tindrem els aplaudiments i els reconeixements. No se de quin color será el Disc, d’or o de plata. Però el cas es que ja tenim el nostre premi per la nostra gira final.

El nostre escenari será en Pabellón Principe Felipe de Borbon y Grecia (cunyat d’un històric de l’handbol català), demà a les 12.30 hores. Els actors/jugadors están preparant la seva última funció. Que comenci la funció/el partit.

Gabi Teodoro SCCM


Dijous 5 de gener de 2012

 
Ja estem a dijous, nit de Reis. I amb poques hores de son. Entre que varen anar a dormir tard i m’he aixecat ben d’hora, i a sobre amb els problemes d’ahir a la nit (millor dit de matinada).

El cas es  anem a esmorzar, i als pocs minuts arriben Emilio Leon, i el president Tomàs Moral. Avui ens acompanyarà l’Emilio al partit. Aniren per compartir autocar amb la SCIM. Avui potser era diferent. Ja es comença a notar la tensió i no cantaven igual. L’Emilio león ha fet de jurat al bus, i no ens ha votat favorablement. Era el Risto Mejide de l’handbol català.
Avui sona una de les cançons del campionat per la SCCM, altre vegada d’Estopa.

Ja estem al CAR infanta Cristina, i amb ganes d’arribar a semifinals. Avui per a un jugador es força especial el partit. En José Oliver, nascut a Elx, i aquesta temporada al cadet del FC Barcelona.

Com que no parlo al bloc del partit. Nomès puc dir que avui he perdut un any de vida, amb el partit. La tensió i la prorroga casi han acabat amb mi.  

A la pròrroga Alvaro Lopez, ha blocat una pilota que podría suposar l’empat, i ens ha fet guanyar el partit (es que si no ho poso l’Alvaro no calla…)
Acaba el partit, per fi puc respirar. Hi han hagut moments amb molta tensió, pressió i nervis. Al final del partit un pare Valencia ha escridassat a la parella arbitral. Un tècnic de la valenciana l’ha aturat. M’he possa’t al costat del àrbitre per si estava be. Uns segons allà i he marxat. Ja que s’ha calmat tot.
Els aplaudiments dels pares desprès de sortir de la dutxa. Pugem al bus i anem amb les noies de la SCCF. I ja s’han fet amb el domini del musical de bus. En aquest cas Emilio si que les ha puntuat bé.
Dinar (i crec que podre fer la migdiada). Estic al llit, tot i que passa claror pel balcó. Tindre problemas amb la melatonina; una hormona que pot provocar insomni, entre d’altres (es que en Dani m’ho va explicar fa temps i sempre fem conya amb això).
Avui hem pogut descansar 20 minuts!!! Podríem haber fet mes però quant portaven 20 minuts, piquen a la porta … Qui es.. doncs Ernest Landa que pregunta on està la benzinera per comprar el gel. 5 minuts més tard altre vegada, volia els diners per comprar-ho.
I quant torna de comprar el gel desprès de altre vegada per tornar el canvi. Vamos que no hem pogut fer mes estona de descans.

Ja són les 15.25 hores i escolto soroll al passadís. Eren els infantils preparats per fer la sessió de crioteràpia.
Al cap de 15 minuts comença la desfilada amb la sessió del fisio. Ha possa’t una llista a la porta amb els horaris. On nomès poden haver-hi tres persones. Que ha passa’t que a la habitació no estaven però al balcó semblava la desfilada de les Reis d’Orient.
I llençant caramels (be eren patates lay’s) que algunes noies de la SCCF estaven menjant.
Ara són les 17 hores i a tres quarts anem a la trobada amb els pares al Centre Comercial Dos Mares. Hi han 11 persones a la habitació!!!

Ja hem tornat del centre comercial, on hi havia el Rei Melcior i en Miqui Vigo s'ha fet una fotografia amb ell (per cert que m'ha confesat que li ha demanat una play)

Enguany i com des de fa 4 anys no podre veure la cavalcada del Reis d’Orient a Sant Vicenç dels Horts, està considerada com la més antiga de Catalunya.

Per si a la nit no puc escriure, bona nit de Reis.

Dimecres 4 de gener de 2012 (2a edició)


Avui en el 2n dia de la competició es el inici de la pel·lícula de Julie Andrews; “Sonrisas y lagrimes”. Els somriures dels que lliuten per les medalles i les llagrimes dels que no han assolit l’ascens o han baixat de categoría.

Han fet la sessió de gel, i jugat a la PLAY3, mes de 2 hores!!! Desprès d’arribar en Pepo i en Jesús de gravar el València contra Cantabria. Alguns al gel ho han passat una mica malament.

Desprès van arrivant les notícies de la SCCF i la SCIF, i com sabreu no son gaires positives. Anem a sopar  i ha estat força be. Els cadets han trencat alguna copa, i en Dani el fisio els hi ha tret dels plats la “ensaladilla rusa”.  I xerrant amb en Armand entrenador de la SCIM, un gran entrenador, i amb les ideies ben clares. Ha estat de les sorpresas d’aquest campionat, sorpresa en positiu. Potser perquè he parlat molt mes aquest any.

Després del sopar passejada fora del hotel, i organitzar els horaris dels desplaçaments al matí.

Ens han comentat Emilio Leon, que han fet fora de la concentració de la selección Murciana a un jugador que l’han vist saltant entre els balcons… Ufff

Han fet video a les 22 hores, i posteriorment novament la desfilada… fins a 5 jugadors a la meva habitació per esperar el tractament d’en Dani. A l’habitació no es pot estar i fa molta calor…. Són les 00 hores i en Pepe encara està a la habitació.

Quinze minuts mes tard entren alguns tècnics a la nostra habitació, hi ha hagut un problema… però això es una història per demà.

Que escoltem avui…

 
Dimecres 4 de gener de 2012
Ja estem a dimecres i ja estem a quarts (de fet ja estaven ahir). En guanyar davant de Navarra al Ruiz de Alda.
El cas es que aquest matí el mateix m’he aixecat a les 7.30 del matí (tot i que era més tard l’hora que tenia posada el despertador). Dutxa i desprès de despertar a en Dani  (amb el soroll que he fet…).
Anem a esmorzar i en pujar en Pepo bé a la nostra habitació a que en Dani li miri l’esquena. En Jesús mentrestant fa xerrada amb els jugadors.
Això si anire aquesta tarda al Decathlon a comprarme un tenda de campanya i la posare al davant de la porta de la nostra habitació, com els indignats del 15M. I es que aquí jo aguantant a que la gent vingui a la nostra habitació i per mi no tinc massatge!!
Anem al partit amb els infantils al mateix bus, i mateix estil musical andalus. Veiem als pares en baixar del bus, i veiem el partit d’abans de categoria femenina entre Valencia i la Rioja.




Despres del partit he anat al Mercadona per comprar aigües, barretes energetiques i pernil dolç. I hem estat esperant al bus uns 40 minuts. I per fer l’espera mes amena ballaven a ritme dels exits mes actuals.
Hem arribat a dinar a les 15.30 hores I nomès en pujar en Pol  Torres i Albert Díaz de la SCIM a l’habitació per fer els tractaments. Ve en Jesús a agafar la càmera, en Pepo a portar la “PLAY3”. Trucada a en Manel Carmona perque ens porti a gravar un partit (ja li haurem de comprar una gorra de taxista…)
Ara són les 17 hores i en Pepo va a muntar-lis la PLAY3 a l’habitació del Alvaro, Adrià i Miquel. Raquel Vazquez delegada de la SCIF ha vingut a emportar-se aigües per l’equip i en ha “vacilat” dient que els pares de la SCIF, SCIM i SCCF els hi están rentant la roba. Ja que están a uns apartaments a rentadora/assecadora.
Ara han entrat a la habitació en Pol, l’Aleix i en Sergi, i m’estant tocant l’ordinador, a la vegada que intimidant. L’Aleix posa amb el móvil d’un raper anomenat Chojim. No ho havia escoltat mai…
Abans he estat veient fotos del móvil i veía una foto del meu fillol David. I es que ja porto mesos sense poder veure’l. Ara viuen a Alemanya amb la familia (tinc l’esperança que jugui a handbol i a un gran nivel..)

Marxo que haig de preparar la sessió de crioterapia (el gel que tant els hi agrada a alguns). Mentre que uns juguen al Fifa12 els altres fan sessió de gel.

Ahh per acabar la cançó del dia, una jota de picadillo per ambientar una mica.

http://www.youtube.com/watch?v=Ulp-j_gRAdE

Gabi Teodoro SCCM

Dimarts 3 de gener de 2012 (2a edició)






Són les 0:22 hores del dimecres 4 de gener. A la meva habitació ja no hi cap ningú més. A la Pasarela Gaudí segur que passa menys gent. I ara pensava en els vicentins Love of Lesbian, David Bisbal o La Pegatina. I que tenen en comú? Doncs que són artístes, tot i que de diferents estils musicals.


El cas és que no sé com aguanten tants dies seguits de gira, “ya no puedo más” que cantava Camilo Sesto.



El partit contra Galicia ha estat més plàcid de l’esperat amb rotacions de tots els jugadors pensant en el que ens espera en els propers dies… Seguim amb mancança d’aigües i és que alguns beuen molt! Véase Álvaro López.


Hem viatjat al bus de tornada amb els infantils que ens han vingut a veure a anexo de San Javier, amb els arbitres catalans (Escoda i Sánchez Bordetas) i una parella de València. I per animar-los, doncs una de les cançons del campionat del grup de Cornellà Estopa.


Arriben al Thalassia a sopar, on he parlat amb Edu Berta (exGEiEG) i ara a les files del BM Alcobendas i Selecció de Madrid que es troba malament amb vòmits i no ha sortit en tot el dia de l’habitació.


Després, en pujar a les habitacions, algunes xerrades al passadís, i crits de l’estil Zimbabwe. I nou toc d’atenció que això es comença a posar seriós… i no podem baixar el Marc (Guàrdia) – Si, sé que és un acudit molt dolent…


Els hi he donat el sabó per rentar la roba, i alguns problemes per saber com es renta!! Ho hem comprat a San Javier a un supermercat anglès. Si a sobre hauré d’anar amb traductor a comprar…
Tot i que crec que alguns no l’hauran rentat, diuen que no han suat.. doncs després de 2 partits amb la mateixa no entenc…


De moment cap problema amb cap tipus de virus o similar. Per cert, demà arriben alguns pares més de la SCCM (que jo recordi els del Pol segur). En Martí Arnau, germà d’en Pere i, SCCM de l’any anterior vindrà el divendres.


Tot i que és força dur, el fet de no estar amb la família aquests dies i pensar en les meves nebodes que fa 3 dies que no les veig i sembla que sigui 1 mes. El meu germà m'ha enviat el dibuix que m'ha fet Aina, la meva neboda de 3 anys.


Són les 1.19 hores i estem menjant una tortes d’arròs amb xocolata. En Dani està al terra de l’habitació fent unes flexions..


Ahh que us pensaveu que no hi hauria música.. doncs si. Que millor que en jugar contra Galicia, escoltar una canço del Gallec, Carlos Nuñez.


http://www.youtube.com/watch?v=uJ1ynTMUj0c


Bona nit




Gabi Teodoro SCCM


Dimarts 3 de gener de 2012

2n dia, i primer de competició. Avui ens hem aixecat a les 8.10 hores (bé a la nostra habitació abans..). El cas és que els nens han fet un bon esmorzar (sense excedir-se en bolleria). I José Antonio que menja 2 iogurts a cada àpat!! (“supersa diu el Dani fisio amb sarcasme”)


Els mateixos rituals de sempre, per pujar a l’autocar al ritme de la música, amb palmes i veus (alguns cantem força malament…) Però bé i amb aplaudiments arribem al Pavelló del CAR.


Hi ha alguns pares a la porta (Cazalla, Suarez i Carmona), i després de les salutacions, cap a dins.


Com que encara és d’hora, ens quedem veient el partit anterior entre les dos Castelles. Això sí, el marcador ens ha costat una mica més trobar-ho (era tan petit…).


Al inici de la 2a part anem al vestidor i amb més música variada, cap en especial. I potser pensant en Andalusia, fins i tot posen una d’un grup anomenat Fondo Flamenco. En Dani Gavilan ha fet els tractaments i mentre es canviaven, els jugadors ballen pel vestidor.


Anem al carrer a fer l’escalfament, i una vegada finalitza el partit, amb pilota i a la pista. Ens han portat les ampolles d’aigua i en Dani i jo omplin les ampolles de cada jugador. Durant aquest dies sempre hi ha algún jugador amb algún procés febril i és millor no encomanar res.


Dono el braçalet de capità a en Xavi Castro, i en aquell moment pensava en un jugador de l’any anterior, un gran capità i millor persona: en Eric Bosser.


El partit.. doncs ja heu vist la crònica de l’Albert Garriga a la web de la FCH. I no tornaré a repetir-ho…


Acaba el partit, ens abracem i salutacions als pares. I novament amb música, a la dutxa,  esplaiant-se més del compte, en especial, Pepe, que com és tan gran triga més en fer-ho.


Hem arribat a l’hotel i després de deixar les motxilles a les habitacions, a DINAR!!! Un bon àpat amb pasta i tomàquet i carn. La coliflor no l’han tocat. Tot i que sí que han menjat amanida.

Ara, a les habitacions per descansar de cara al partit de la tarda. I abans de marxar, sessió de vídeo. En Jesús marxarà abans per gravar un partit a San Javier, i el pare del Miquel Vigo el portarà (i a sobre fent fotos tot el partit). Aquest matí ha estat el pare d’en Gerard Carmona qui ha portat a en Pepo al CAR per gravar el partit. Precisament en Gerard, una mica tocat, està ara mateix a la meva habitació amb el fisio.


A mi ja no hem dona temps per mes, i es hora d’anar a fer video.


Avui ha estat la primera vegada que jugaba contra Andalusia en quatre campionats. I ja tenia el titular de fa temps pensat; “mirala cara a cara que es la primera”. Bé doncs avui era fácil triar la cançó

http://www.youtube.com/watch?v=gvp1RxZEHQg&feature=related












Fins el vespre…


Gabi Teodoro SCCM


Avui parlem amb: Gerard Carmona Agustin.


I per començar l’apartat d’entrevistes amb la SCCM, ho fem amb un dels jugadors de primer any.

El jugador Santboià nascut l’any 1997, viurà els seus tercers campionats d’Espanya.


Com afrontes la teva participació als campionats?

Gerard. Amb molta il·lusió i ganes de demostrar que som una selecció competitiva. I esperant lluitar per les medalles.

Dos medalles d’or a la categoria infantil. Que més es por demanar?

És increible la sensació de sentir-te campió. Però això ja és passat, ara toca pensar en Múrcia i en el campionat cadet.

A banda dels campionats amb Catalunya, el dia 10 inicieu la convocatòria amb la selecció Espanyola Promeses a la MASTERCUP’12 a Suissa.

Doncs si, viatgem fins allà un cap de setmana per disputar un triangular amb Holanda i Suïssa. Espero que sigui una gran experiència per poder crèixer com a jugador i com a persona.

El passat mes d’octubre vas participar amb la selecció espanyola juvenil al Torneig Escandibèric. Com vas viure l’experiència amb jugadors més grans que tu?

Potser van ser uns dels millors dies de la meva vida. Vaig entrenar amb alguns dels jugadors amb més potencial d’Europa. I intentant aportar el meu gra de sorra. Una vegada acabada la convocatòria t’adones que has viscut una gran experiència.

Per tal que els afeccionats et coneixin una mica més et farem algunes preguntes personals


Un somni: Arribar a ser un dels millors jugadors del’handbol al món.
Un viatge: als Estats Units per veure un partit de la NBA
Un menjar: Patates fregides i ous ferrats (cuinats per l’avia)

Que suposa per tu?

La família: Els més important són ells, cada dia em donen forces per seguir treballant.
Els amics: Sense ells tot seria diferent.


Moltes gràcis amic Carmona, i molta sort

Gràcies a tu Gabi, per ser tan bon delegat i bon amic. Múrcia serà nostra, t’ho prometo!


Avui parlem amb: Xavi Castro Peña.


I ara ho fem amb el capità de la SCCM, el jugador blaugrana Xavi Castro.

Comencem pel principi, com vas començar a l’handbol?

Xavi. Vaig començar a fer extraescolars al col·legi, i feiem diversos esports (bàsquet, futbol sala i handbol), i el que millor se’m donava vaig començar a practicar-lo.

Com afrontes el campionat a Múrcia?

Doncs anem amb moltes ganes i per sobre de tot amb molta il·liusió. Hem treballat molt dur per aquest campionat i anem a per totes (or).

A l’actualitat estàs estudiant i entrenant a l’escola Blume amb el FC Barcelona. Com és l’experiència?

És molt bona, però a la vegada dura per diferents motius. Però és molt important ja que aprenc molt.


A l’igual que el teu company d’equip i de selecció Gerard Carmona, també participaràs a la MasterCup’12 amb la selecció espanyola. Com vas rebre la notícia?

Em vaig alegrar molt per la convocatòria. Ja haviem anat a Salamanca amb el doble enfrontament amb Portugal. I tot i que és tot just quan arribem de Múrcia, com diu l’eslògan, “ens hi deixarem la pell”.

Què diries a un nen petit que vol començar a practicar un esport? Com l’animaries a practicar handbol?

Cadascú és lliure de triar l’esport que vulgui. Però l’handbol és un esport respectuós, i per mi el millor. Això si en qualsevol esport d’equip coneixes a molta gent i amics per sempre.


Preguntes personals per conèixer una mica més;


Un somni: Arribar a l’èlit de l’handbol
Un viatge: a Austràlia.
Un menjar: Macarrons (de la meva mare)

Que suposa per tu?

La família: M’ajuden en tot i fan un gran esforç per satisfer les meves necessitats.
Els amics: Una gran ajuda en tot.



Avui parlem amb: Jordi Esbrí Corbella.


El cardeuenc i jugador del BM Granollers. Participarà als seus primers campionats

Fa dos anys no vas entrar finalment a la convocatòria final. Com vius la teva primera experiència en campionats amb la selecció?

Jordi. De moment tot va molt bé. Tenim un equip amb bons jugadors i estem animats per jugar. Vaig amb moltes ganes i molta il·lusió, a veure què passa.

On vas començar a jugar a handbol?

Al Club Handbol Cardedeu, el club del meu poble.

Diuen que els porters es senten una mica sols a la porteria. Com es viu el partit des de la teva posició?

No, jo crec que sols no, perquè confiem en l’equip i sentim que ens ajuden i recolzen. Però si que és veritat que ho veiem tot des de fora, i intervenim molt poc en el joc. Però quan ho fem és definitiu; o gol, aturada, o arribar a tallar el pase de contraatac o perdem la pilota

Això fa que sigui una de les posicions més psicològiques, però no vol dir que no exigeixi menys esforç físic,com molts pensen.

Alguna superstició abans de sortir al camp?

No, només m’agrada sortir amb tot posat (Bambes ben cordades, les proteccions, una samarreta interior i lluir els colors de la dessuadora)

Quina és la teva aspiració? On esperes arribar?

No tinc cap aspiració ni espero res encara que lògicament sempre es mira al més alt. Espero apendre tant com pugui i fins on arribi, haurè arribat.

De moment ja els podré explicar als meus fills que vaig jugar un campionat d’Espanya amb la Selecció Catalana plena de bons jugadors i millors persones.


Preguntes personals per conéixer una mica més;


Un somni: Arribar a jugar professionalment a handbol.
Un viatge: a Austràlia.
Un menjar: Entrecot de vedella amb roquefort. Ummm

Que suposa per tu?

La família: La família és aquella gent que conviu amb tu, que et suporta i t’ajuda dia a dia i amb qui sempre pots confiar.
Els amics: Els amics són persones amb les que t’ajuntes, i tot i les diferències que es poden tenir, s’arriba a tenir molta confiança.




 

Dilluns 2 de gener del 2012
  
Ja estem a San Pedro del Pinatar. Després de 8 hores i 40 minuts de viatge en bus (fins i tot hem sortit 10 minuts abans de l’hora de Guiera).

El cas és que ja estem, això ja està i tot i el cansament demà a per totes!!! El Thalasia està molt bé i les habitacions estan força bé. Els i les cadets han anat a córrer i fer uns llençaments per desentumir-se de les 8 h de bus.

Una nena de la SCIF que ha vomitat i un nen de la SCIM que tenia mocs (el fisio poc ha pogut fer…)

I primer toc d’atenció de l’organització. I és que els de Zimbabwe comencen a fer de les seves, i molesten més del compte.

La mare d’una amiga sempre diu “au, no passa res”. Com que no passa?? Si és això el primer dia, l’últim estan ballant la conga a les tres de la matinada.
Ja hem repartit els berenars. I tot i això l’habitació continua igual o pitjor. I és que això sembla el “Camarote dels Germans Marx”.

Un sopar variat i amb unes patates fregides que tenien un somriure. I posteriorment xerrada de delegats i la nostra. Ens donen 8 minuts per escalfar!!! No sé si ho podran soportar…tanta estona…

Són les 23:58 minuts de la nit, i ja no queden forces per escriure. Els nois de la SCCM han finalitzat el vídeo fa 30 minuts. Demà què veurem? Doncs el que fan els jugadors al vestidors.
Per cert, avui era l’aniversari de José Oliver “Pepe el Valenciano” que complia 15 anys. I també he conegut al seu pare, un bon tio, de veritat.

Demà ens espera un dia molt dur. Però com deia en Serrat: “hoy puede ser un gran día” (y mañana también).



http://www.bing.com/videos/search?q=hoy+puede+ser+un+gran+dia&docid=1281049429289&mid=449EEF5BCD632642DC90449EEF5BCD632642DC90&FORM=LKVR33#

Gabi Teodoro SCCM

Diumenge 1 de gener de 2012


Ja tornem a ser-hi, a un dia de marxar als Campionats d’Espanya. Ara en acabar de fer les maletes en venen records del primera any a Valladolid, per continuar amb Almeria i l’any passat amb Caceres.


I parlant de maletes aquest any crec que m’he passat una mica, i el cas es que i tal com es veu a la fotografia. Semblo que més que una gira de una setmana es una gira de un any. I un cotxe ple dels berenars per a l’expedició a Múrcia, i així vaig avançant feina.. que m’ espera una setmana!!!


Avui a hores d’ara repassant el material per si m’oblido d’alguna cosa (que segur que si...) . 


I ara direu quina cançó podrem escoltar avui?? Doncs una de Ricky Martin anomenada “MAS”, i es que volem mes, vull més i no conquerir Nova York, si no Múrcia.


http://www.youtube.com/watch?v=iBwfAlI3ppA&feature=related




A partir de demà noves emocions i nous reptes, i els escrits dels jugadors, entrenadors i fisio.






Gabi Teodoro SCCM







Dissabte 31 de desembre de 2011


Fa uns dies Albert Garriga, cap de premsa de la FCH, ens va enviar un correu on ens indicava la creació del blog dels campionats i que havia de ser un blog diferent, una visió particular dels campionats, que no els típics comentaris del partit amb els gols, exclusions i millors jugadors del partit.


El cas es que vaig pensar ara a pensar en com explicar el nostre dia a dia i explicar les nostres històries. I clar en pensar en històries dic i imitant la frase que va pronunciar l’alcalde de la meva ciutat, Sant Vicenç dels Horts, l’historiador i president d‘Esquerra Republicana Oriol Junqueras, la nit electoral del 22 de maig “diuen de mi que explico històries, però avui hem fet història”.


I imitant les paraules del meu batlle, aquest any anem a fer història a Múrcia. Anem carregats d’il·lusió, esforç i amistat, d’un grup que per uns dies passa a ser família nombrosa amb 20 membres.


Carregats d’il·lusió i material. I es que aquets any crec que m’he passat. He augmentat el meu stock personal i crec que amb el material que porto ja puc omplir tot l’autocar.


Que tindrem al llarg d’aquests dies, doncs moltes sorpreses. Podreu seguir l’actualitat de la SCCM, estar presents als desplaçaments en bus, a les habitacions, als vestidors, els rituals abans de sortir a la pista i la música, que ens acompanyarà.


I per no desvetllar encara la música que tindrem aquest any us adjunto un enllaç de la cançó que el dj del Multiusos de Caceres ens posava quant entraven a la pista (Duck Sauce – Barbra Streisand).


http://www.youtube.com/watch?v=uu_zwdmz0hE&ob=av2e


 
Si tingues que triar una imatge on surti jo d’aquest any que avui s’acaba, ho tindria ben fàcil. Posaria una fotografia amb una gran persona.


Bon any i bon handbol




Gabi Teodoro SCCM


El proper dilluns dia 2 de gener realitzem les ultimes actuacions de la GIRA 2011 de la SCCM.

I perquè dic una gira, doncs perquè si ho pensem crec que tenim forces semblances amb una orquestra (que no banda, dit de manera despectiva), cantant i/o actors.

I es que iniciem amb antelació la preparació dels campionats/gira, amb la selecció/casting dels jugadors/artistes que formaran part de la selecció catalana/grup, ...

Totes les preparacions son dures, i s’ha d’aconseguir que funcioni a la perfecció i aconseguir que el campionat/la gira sigui un èxit, aconseguint el reconeixement dels afeccionats/públic.

Els primers castings amb els jugadors/actors - cantants son potser els mes durs, la selecció prèvia amb jugadors/actors alguns desconeguts i/o que volen demostrar la seva vàlua per tal de formar part de la gira/grup.

De vegades no tota selecció pot agradar a tothom, i alguns jugadors/músics no estan d’acord. Potser no tenen característiques que vol el seleccionador/director ja que no juguen/toquen segons els objectius fitxats.

El seleccionador/director vol que tots els seus jugadors/artistes - músics sàpiguen jugar/tocar - cantar a la perfecció, tot i que de vegades alguns no ho facin sempre i no llencin bé/desafinin.

Al llarg del període de preparació els jugadors/artistes tenen moments de nervis, emocions, alegries, patiments per donar-ho tot i aconseguir entre tots que la selecció jugui be/soni be.

Abans d’iniciar els campionats/la gira, es prepara la documentació i difusió per tal d’aconseguir un èxit d’assistència de públic.

I aquest tasca es feina prèvia del delegat/manager, qui intenta fer que tot surti a la perfecció. Una vegada tancats tots els partits/actuacions es moment d’iniciar el campionat/gira.

Amb totes les eines preparades; equipacions-pilotes,.../equips de só, vestuari.  Es moment de començar la competició/gira. Abans de sortir al pavelló/escenari, sempre s’ha de preparar als jugadors/actors-músics i aquesta tasca la fa a la perfecció el fisioterapeuta-metge/sastre-maquilladors per tal que tots els jugadors/actors ho puguin donar-ho tot i estar al 100%.

Els jugadors/actors estan al passadís/bambalines, i amb el neguit dels últims minuts abans de sortir. I es xoquen les mans-crits d’ànim/”mucha mierda”.

El cas es que en alguns partits/actuacions alguns jugadors/artistes no acaben d’agradar a tothom. I fins i tot de vegades hi ha un àrbitre/actor que fa de dolent a la pel·lícula. I es en aquestes ocasions quant el públic es posa dempeus i li retreu en certes ocasions de manera inadequada.

El que si es busca de vegades es el aplaudiment dels assistents, ja sigui mitjançant el speaker/actors – regidor.

I una vegada acaba el partit/espectacle celebrant l’èxit amb tothom, tot i que en algunes ocasions acaba en tragicomèdia.

Una vegada al vestidor/camerinos la soledat del jugador/artista que es prepara per al següent partit/actuació.

El cas es que el bus amb el conductor/road manager es a punt d’arrencar. I jo no ho penso deixar escapar.

I parlant de música, i abans d’acabar aquest primer diari d’una Gira, i parlant del sacrifici i esforç per part de tothom (cos tècnic, jugadors, pares/mares, familiars) que han preparat el campionat. I ha una cançó d’un artista andalús que reflexa el seu agraïment a la gent que el recolza, dia a dia, actuació a actuació, al llarg de la seva carrera.

L’artista es potser el de menys, el mes important es quedar-se amb el missatge. El seu títol; "Todo por ustedes"


Que comenci el campionat/la gira!!! 




Gabi Teodoro SCCM