SCIF

Dijous 5 de gener

Hola !!

Som l’ Arianna Tanghetti, l’ Alba Martín i la Paula Bertos.

Dia 5 de gener, dia familiar de Reis amb la selecció infantil femenina:

Hem anat al partit una mica adormides ja que ens hem llevat molt d’hora. Ahir a la nit no podíem dormir , a causa de una petita xerrada que vam tenir totes les companyes amb els entrenadors. Aquesta  xerrada ens va fer reflexionar molt com a jugadores i com a grup, tant durant aquests Campionats d’ Espanya, com al nostre dia a dia.

Avui teníem partit d’ eliminatòria per lluitar pels llocs del 9è al 12è, a San Javier, al Pavelló Annex II. El nostre rival era Castella i Lleó. No es tractava d’ un rival fàcil, ja que venia de competir al Grup Especial. Hem començat el partit poc motivades, doncs seguíem pensant en la pèrdua del partit anterior. Hem començant perdent  0-2 però hem anat remuntant poc a poc, ja que hem pujat els braços a la defensa i ens hem motivat. Tot i que l’ atac no era el millor que sabem fer, ja que creiem que hem jugat per sota de les nostres possibilitats, la nostra defensa i la porteria ha funcionat i hem fet molts i bons contraatacs. Finalment el partit ha acabat tal i com volíem 33-23 a favor nostre.

En acabar el partit hem anat fins a un altre pavelló de San Javier, a veure el partit de quarts de final dels infantils contra Illes Canàries. Hem estat animant des del primer minut fins l’ últim igual que ells van fer amb nosaltres al partit d’Euskadi. També hem vist els últims minuts i la pròrroga d’ un partit de quarts de final entre Castella La Manxa i Andalusia, que podien ser rivals dels nostres cadets masculins. Hem anat perquè els nostres entrenadors havien de gravar el partit per ajudar als altres entrenadors a preparar les seves semifinals de demà.

Hem anat al hotel a dinar, seguidament hem fet una hora de migdiada i de descans. Després, ben arreglades, hem fet una sortida al Centre Comercial Dos Mares, aquí al poble de San Javier, per comprar l’ amic invisible. Al sortir del centre comercial hem fet una ruta turística pel centre de San Pedro del Pinatar (on tenim el nostre hotel) a veure si podíem veure la cavalcada del Reis Mags. Després de molt esperar hem decidit marxar cap a l’hotel  a causa de que han tingut retard hem anat a sopar, ja que avui tornem a marxar d’ hora a dormir, ja que demà tornarem a matinar, doncs tenim l’ últim partit del Campionat, pel novè lloc, contra Astúries. Volem guanyar, per que volem quedar el més amunt possible i per deixar la nostra Selecció al lloc més alt possible.

Fins aquí arriba la nostra crònica d’ avui, ja que no ens aguantem del cansament.

Bona nit, i esperem que es portin bé els Reis amb tots !!!!

Catalunyaaaaaaa, oé !!!

Dimecres 4 de gener

Avui, ens llevat molt il·lusionades, recordant totes les emocions d’ahir. Hem fet un bon esmorzar per arrancar el dia amb prou forces. Hem tingut una estona per desconnectar dels nervis del partit anterior jugant amb el SingStar a la PlayStation. Seguidament vàrem tenir una sessió teòrica, per tal d’observar el joc del contrincant i poder afrontar-lo com nosaltres sabem amb forces i energies. Fins i tot vàrem observar els nostres punts forts i febles, per millorar-los.

Després vam agafar les nostres senyeres per animar a la selecció infantil masculina contra Madrid. Estàvem exultants d’alegria pel gran partit que van fer ells i portar-nos una altra victòria catalana.

Una vegada havíem menjat, vam tenir una estoneta de descans a les nostres habitacions, pensant en tot moment tot allò que ens jugàvem a la tarda. Era un partit molt important, ens jugàvem passar a Campionat, poder lluitar els escalafons més elevats de la pròpia competició…era un dels nostres partits.

Els infantils ens vam acompanyar, van cridar com els que més, sabent que lluitaven contra Euskadi, un rival ben fort. Hem escalfat mega concentrades, des d’un principi pensant que hi guanyaríem aquest partit perquè era el nostre.

Després d’una primera part, meravellosa en defensa, van quedar 4-8 a favor nostre. Les nostres porteres van estar increïbles, el calor del públic el vam sentir a cada mil·límetre de la nostre pell, i vam sortir a guanyar a Euskadi, però alguna cosa va fallar, no sabem si va ser que no vam parlar gaire en defensa, o bé, que el doble pivot que ens atacava ens ho plantejàvem desorientades…de sobta la defensa va baixar els braços, i la portera basca els va pujar. No hi entrava res, dins de la porteria contraria.

I de sobte, el temps es va acabar…15-14…sí vam perdre…encara no sabem perquè, tampoc ho volem saber, perquè volíem amb totes les nostres ganes guanyar aquest partit.

L’ambient a l’autobús era de decepció, no aixecàvem el cap, cadascuna pensava en tot allò que podria haver fet, en allò que realment havia passat i com podia haver passat.

Vam sopar i entre totes vam fer la reflexió oportuna. Conclusió: encara no som conscients de que podem guanyar a qualsevol selecció, encara no som conscients de la nostra força com a grup, encara no sabem que ens necessitem. Però aquí no s’acaba la historia, demà tornem a jugar i demà sí, demà…HEM DE GUANYAR.

Bona nit!

Dimarts 3 de gener

Hola !!!

Estem molt contentes. Avui, era un dia molt important perquè ens jugàvem entrar en els vuitens de final del Campionat. Havíem de jugar dos partits: contra Múrcia i les Illes Balears.

El primer partit ens va tocar jugar contra Múrcia al pavelló Ruiz de Alda, a San Javier. Per ser l’estrena, estàvem molt nervioses, però amb moltes ganes de lluitar i guanyar, i així ho vàrem fer tenint un resultat satisfactori, 34-5. La gran estrella del partit es podria dir que va ser la defensa.

En aquest partit hem tingut una pega, la Lídia, una de les  porteres, que s’ha lesionat hi ha tingut que anar a l’hospital. Per aquest motiu, no ha pogut jugar el partit de la tarda. Per sort però, no ha sigut res greu i ha pogut estar amb nosaltres animant a la banqueta. Va haver-hi un detall que ens ha fet moltíssima gràcia, ja que l’home dels serveis mèdics del pavelló era català, concretament de Terrassa, i, a més de donar-nos ànims per afrontar el partit, ens ha felicitat per la nostra victòria.

Després d’un estressat dinar, perquè havíem de fer-ho amb poc temps, i de tenir una estoneta de descans, ens hem preparat per jugar el següent partit contra Illes Balears. Hem jugat a un pavelló petit al poble de Lo Pagán. Aquest partit a estat molt difícil fins al últim moment. Eren unes rivals molt dures i tot i així hem lluitat fins al final en un emocionantíssim partit i les hem pogut guanyar d’un, 19-18. Els pares i més coneguts ens han recolzat molt des de les grades i això ens ha donat molta força.

Desprès d’un intens partit, els entrenadors  ens han recomanat de fer una crioteràpia ‘banys de gel’, amb la supervisió del fisio. Ens hem gelat, però … al final estàvem mes relaxades que és el que compta, doncs encara ens queden molts dies de competició. Després hem sopat i hem tingut, com cada dia, una estona per xerrar amb els telèfons mòbils. Ara toca ja dormir, però abans us hem d’ explicar tot el que fem i per això escrivim aquesta crònica al blog.

Demà a la tarda, tenim partit contra Euskadi, per entrar als quarts de final de la competició i volem estar molt descansades. No ens volem acomiadar sense deixar-vos cap fotografia del dia d’ avui. Esperem que us agradi.

Molt bona nit !!!

Catalunyaaaa Oé !!!!

NICOLE, CARLA i SOFIA

Dilluns 2 de gener


Avui la Lídia, la Clàudia i l'Alba Almansa ens donen les seves primeres visions dels Campionats...

Hola, som les jugadores de l’ SCIF:

Avui no tenim moltes coses a dir, perquè encara estem amb el “jet-lag” del llarg viatge des de Cerdanyola cap a San Pedro del Pinatar.  El viatge en autocar ha estat un xic pesat però tot i així ens ho hem passat prou bé cantant amb les nostres companyes de la SCCF, veient pel·lícules, escoltant música i jugant a jocs de cartes o d’ altres.

Després de set hores de viatge, i d’ haver dinat a Cullera, un poblet de València, hem arribat a l’ Hotel Thalasia. La veritat és que l’ hotel ens ha agradat molt perquè és molt “guapo”. Una vegada instal·lades i fetes les acreditacions, hem sortit a fer un passeig i a córrer una mica per estirar les cames després del llarg viatge. La veritat és que el paisatge de les salines al voltant de l’ hotel és molt bonic, a tocar del Mar Menor. Els mosquits han fet acte de presència i hem hagut de tornar a un ritme un xic més fort.

Una vegada tornades a l’ hotel, hem fet uns test que ens han demanat des de l’ organització dels Campionats. Uns tests prou llargs i que ens han costat una mica de fer, però creiem que ens hem sortit prou bé, si més no ... creiem que no ens posen notes. Hem tingut temps per dutxar-nos, relaxar-nos abans de sopar.

A hores d’ ara, ja tenim ganes d’ anar a dormir, doncs tenim moltes ganes de començar a competir. Demà tenim dos partits importants i hem d’ estar descansades per guanyar.

Us deixem algunes fotos d’ avui que esperem que us agradin.

Bona nit a tothom.

CATALUNYAAAAAA !!! OÉ !!!